Ràdio pirata: quan sintonitzar era un acte de rebel·lia.

 📻 Ràdio pirata: quan sintonitzar era un acte de rebel·lia

Abans dels podcasts amb música de fons moderneta, abans dels streamings i les plataformes a la carta... hi havia aquell moment màgic (i una mica perillós) de girar el dial i topar amb una emissora estranya, valenta, il·legal. Benvinguts al món de la ràdio pirata, on la llibertat d'expressió viatjava entre ones invisibles i molta, molta resistència.

⚓ Les emissores del mar i del cor

Comencem al mar, literalment. Als anys 60, Radio Caroline, ancorada davant les costes d’Anglaterra, emetia pop i rock que la BBC no volia ni veure pintat. Amb els Beatles, The Who i tot aquell jovent revolucionari, el vaixell es va convertir en un símbol de llibertat sonora. La idea era clara: si no ens deixen sonar a terra, doncs emetem des del mar.

Als Estats Units, malgrat ser "la terra de les oportunitats", també hi havia ràdios clandestines. Universitats que muntaven emissores des dels soterranis, college radios farcides de punk, poesia beat i missatges contra la guerra del Vietnam o el sistema Reagan.

🕵️‍♀️ Quan la ràdio era una arma contra la dictadura

En contextos de repressió, la ràdio pirata no era un joc: era una arma.

A l’Estat espanyol, durant el franquisme**, moltes veus antifranquistes van fer servir emissores il·legals per denunciar la dictadura. Programes com “La Voz de la Libertad” circulaven a la nit, com un murmuri clandestí entre muntanyes.

A El Salvador, durant la guerra civil, va néixer una llegenda: Radio Venceremos. Transmetia des de zones controlades per la guerrilla, esquivant bombardejos i persecucions. Amb notícies, música de lluita i molt de coratge, era la veu del FMLN. Sintonitzar-la et convertia automàticament en subversiu —o simplement en algú ben informat.

* A Catalunya, durant el final del franquisme i la Transició, apareixen emissores lliures com Ràdio Bronka, Ràdio Pica o Ràdio Maduixa. Emissió des d’ateneus, locals okupats o habitacions improvisades. Reivindicació, música alternativa i orgull català emetent en FM des de la resistència cultural.

A l’Argentina, Xile o el Brasil, durant les dictadures militars, la ràdio pirata era literalment vida o mort. Es transmetia des de furgonetes en moviment, esglésies amagades o cases particulars. Ràdio lliure? No, ràdio heroica.

🔊 Legal? No. Necessària? Sempre.

Que eren il·legals? Sí. Però també imprescindibles. Aquestes emissores servien per expressar el que no es podia dir a la tele o als diaris. Eren un refugi per idees, cançons i protestes que buscaven aire i soroll.

Moltes tenien un abast curt —un barri, un poble—, però feien tremolar els fonaments del sistema. I això amb una antena feta amb filferro i una dosi generosa d’imaginació.

🎧 I ara què?

Avui, qualsevol pot muntar una ràdio online o un podcast. Però... on queda aquell risc? Aquella emoció de sintonitzar alguna cosa prohibida?

Algunes ràdios pirata encara viuen, ara en versió digital. Emeten des de servidors ocults, apps alternatives o plataformes on la censura encara no ha arribat. Perquè la ràbia i la creativitat sempre trobaran una freqüència.