Quan la ràdio ho era tot: comparativa de les èpoques d’or als EUA, Llatinoamèrica i Espanya.

🎙️ Quan la ràdio ho era tot: comparativa de les èpoques d’or als EUA, Llatinoamèrica i Espanya.

Hi ha qui diu que abans tot era millor. No ho sabem del tot, però si parlem de ràdio... potser sí. Abans de les plataformes, dels podcasts i del TikTok, hi havia un món on la gent es reunia al voltant d’un aparell i deixava volar la imaginació. Era l’època daurada de la ràdio, i es va viure de manera apassionant als Estats Units, Llatinoamèrica i Espanya. Diferents entre si, però amb la mateixa màgia.

Fem un viatge a través de les ones i les dècades, per comparar aquestes tres etapes que van marcar generacions.

---

 🇺🇸 Estats Units: la veu com a imperi (dècades 1930–1950).

Als EUA, la “golden age of radio” va ser un veritable fenomen cultural. Entre els anys 30 i 50, les famílies escoltaven de tot: comèdies, drames, informatius, concerts i fins i tot discursos del president Franklin D. Roosevelt, que feia història amb els seus fireside chats.

Programes com The Shadow, The War of the Worlds (amb aquell famós episodi que va causar pànic real) o Fibber McGee and Molly eren imprescindibles. Les estrelles radiofòniques eren tan conegudes com els actors de cinema. La televisió acabaria substituint la ràdio com a reina de l’entreteniment, però no pas sense deixar empremta.

---

 🌎 Llatinoamèrica: entre passions, misteris i rialles (dècades 1940–1970).

A l’Amèrica Llatina, la ràdio era més que una companya: era identitat, cultura i fins i tot educació. Entre els 40 i els 70 va arribar al seu màxim esplendor, amb les radionovel·les com a plat estrella. Títols com El derecho de nacer, Kalimán o Porfirio Cadena eren més addictius que qualsevol sèrie d’avui.

Cada país tenia el seu estil:

🇲🇽 Mèxic: veu narrativa forta i gran indústria de doblatge.

🇦🇷 Argentina: emissores com Radio El Mundo eren com petits Hollywoods sonors.

🇨🇴 Colòmbia: la Ràdio Nacional apostava per la pedagogia dramatitzada.

 🇸🇻 El Salvador i Centreamèrica: humor local, crítica social i radionovel·les que enganxaven.

I la música, és clar, també sonava amb força: boleros, rumbes, salsa i tango. Un festí sonor per al cor i l’ànima.

🇪🇸 Espanya: de la postguerra a la ràdio pop (dècades 1950–1980)

A Espanya, la ràdio va ser una mena d’oasi dins la postguerra. Emissores com RNE o Cadena SER oferien programes de ficció, notícies i teatre radiofònic amb una qualitat sorprenent.

Títols com Ustedes son formidables, Matilde, Perico y Periquín o Teatro del aire eren part del dia a dia. Ja als anys 70 i 80, amb la Transició, la ràdio es va tornar més musical i jove, i va néixer Los 40 Principales per revolucionar les ones amb pop, rock i entrevistes informals.

Si la comparem amb Llatinoamèrica o els EUA, la ràdio espanyola va ser una mica més formal, però no per això menys emotiva o creativa.

🔁 Trets en comú d’aquestes tres edats d’or.

* Voces inoblidables.

* Imaginació al poder.

* Complicitat entre l’oient i la veu.

* Creació d’un imaginari col·lectiu.

I sobretot... la ràdio com a entre emocional de casa.

📡 I ara què?

Avui la ràdio no ha mort. S’ha transformat. L’esperit viu en els podcasts, en les emissores digitals, en les ràdios per streaming. Encara hi ha locutors apassionats, històries sonores i descobriments musicals que neixen per les ones, reals o digitals.

És possible que ja no sigui la reina de la casa... però encara sap com fer-te companyia com ningú més.

🎧 I tu?

Quin record tens de la ràdio? Quin programa t’enganxava? Encara sents aquella veu a la teva memòria? T’agradaria que la ràdio tornés a emocionar com abans?