《 Ritmes ~ de ~ Ràdio 》

 📻 Ràdio pirata: quan sintonitzar era un acte de rebel·lia Abans dels podcasts amb música de fons moderneta, abans dels streamings i les plataformes a la carta... hi havia aquell moment màgic (i una mica perillós) de girar el dial i topar amb una emissora estranya, valenta, il·legal. Benvinguts al món de la ràdio pirata, on la llibertat d'expressió viatjava entre ones invisibles i molta, molta resistència. ⚓ Les emissores del mar i del cor Comencem al mar, literalment. Als anys 60, Radio Caroline, ancorada davant les costes d’Anglaterra, emetia pop i rock que la BBC no volia ni veure pintat. Amb els Beatles, The Who i tot aquell jovent revolucionari, el vaixell es va convertir en un símbol de llibertat sonora. La idea era clara: si no ens deixen sonar a terra, doncs emetem des del mar. Als Estats Units, malgrat ser "la terra de les oportunitats", també hi havia ràdios clandestines. Universitats que muntaven emissores des dels soterranis, college radios farcides de punk, ...

🌅 Morning Shows: el format que desperta el món Els Morning Shows són programes radiofònics pensats per fer-te companyia a les primeres hores del dia. Combinen música, notícies, humor, entrevistes i la participació de l’audiència. Tot i que van néixer als Estats Units, avui són part essencial de la programació a emissores d’arreu del món —incloent-hi El Salvador, Llatinoamèrica i Espanya— i també han fet el salt amb força al format digital. 📻 Origen del format: Estats Units i el “drive time” El concepte de Morning Show va aparèixer a la ràdio nord-americana als anys 60 i 70, quan les emissores van veure que la franja de 6 a 10 del matí concentrava més audiència: gent de camí a la feina, esmorzant o començant la jornada. Z Morning Zoo (Z-100, Nova York): pioner en barrejar música pop, bromes, concursos i notícies lleugeres. Howard Stern Show: va revolucionar el format amb irreverència i entrevistes provocadores. Elvis Duran and the Morning Show: encara vigent, amb milions d’oients a...

🎙️ Quan la ràdio ho era tot: comparativa de les èpoques d’or als EUA, Llatinoamèrica i Espanya. Hi ha qui diu que abans tot era millor. No ho sabem del tot, però si parlem de ràdio... potser sí. Abans de les plataformes, dels podcasts i del TikTok, hi havia un món on la gent es reunia al voltant d’un aparell i deixava volar la imaginació. Era l’època daurada de la ràdio, i es va viure de manera apassionant als Estats Units, Llatinoamèrica i Espanya. Diferents entre si, però amb la mateixa màgia. Fem un viatge a través de les ones i les dècades, per comparar aquestes tres etapes que van marcar generacions. ---  🇺🇸 Estats Units: la veu com a imperi (dècades 1930–1950). Als EUA, la “golden age of radio” va ser un veritable fenomen cultural. Entre els anys 30 i 50, les famílies escoltaven de tot: comèdies, drames, informatius, concerts i fins i tot discursos del president Franklin D. Roosevelt, que feia història amb els seus fireside chats. Programes com The Shadow, The War of the W...

🎙️ DJ, locutor o influencer amb micròfon: què queda del rol clàssic a la ràdio d'avui? Hi ha una pregunta que ronda per molts estudis de ràdio —i per moltes pantalles d’Instagram Live—: “On són els locutors de veritat?" Els que tenien veu de tro, cafè i nicotina. Els que sabien exactament quan callar i quan deixar sonar una cançó sencera sense interrompre-la amb un “¡Sígueme en redes!”. En ple 2025, el panorama ha canviat i molt. Però... és que potser la figura del locutor de ràdio no ha desaparegut, sinó que ha mutat. Avui potser es diu “host”, “DJ de vibes” o “streamer de sons”. 🌀 De la FM al TikTok: una mutació amb eco A les dècades dels 70, 80 i fins i tot 90, el locutor era gairebé una institució. A Llatinoamèrica, des de Buenos Aires fins a San Salvador, les veus masculines i femenines marcaven el ritme de les tardes amb concursos, dedicatories, horòscops i “temazos”. Als Estats Units, la figura del radio DJ  era una celebritat local, fins i tot nacional. A Espanya...