Història de la Ràdio. Inicis: Electricitat i magnetisme al servei de la comunicació.

Hola, se'm va acudir fer un bloc sobre un mitjà que passa desapercebut per a molts però aquesta tan present sempre, fins i tot sense que ho prenguin tan òbviament en compte com les xarxes socials o la TV per streaming que són el més notable aquests dies.

Però la Ràdio malgrat tot hi està incloent les seves variants com les plataformes streamings de música que inclouen playlist de cançons i podcasts per descomptat. A més de les ràdios webs, o per internet, que són gairebé igual que les a FM o AM, o Onda Corta, però són transmeses completament per internet.

La història de la ràdio va començar el 1887, quan el físic alemany Heinrich Hertz va detectar radiació electromagnètica (predita vint-i-quatre anys abans per Jaime Clerck Maxwell) a partir de càrregues elèctriques poderoses. Però el desenvolupament de la ràdio es va deure a altres homes. Entre aquests investigadors podem citar Oliver Lodge, que el 1894 va transmetre i va rebre ones per representar els punts i ratlles del codi Morse, que ja s'utilitzava àmpliament en telegrafia amb fil. La transmissió de missatges parlats a través de l'espai era una cosa inimaginada (tot i que el telèfon ja permetia parlar a través de conductors elèctrics), així que la primitiva ràdio va rebre el nom de telegrafia sense fil. En forma paral·lela, el 1895 el professor rus Alexander Popov va millorar el sistema de recepció d'ones electromagnètiques i va establir les bases de les modernes antenes.

L'italià Guillermo Marconi, basat en aquests treballs i els de Nikola Tesla, va desenvolupar comercialment l'invent. Al principi, Marconi podia transmetre codi Morse només un parell de milles. Però el 1901 va construir un transmissor prou potent per enviar missatges a través de l'Oceà Atlàntic. Aquest aparell era fins i tot més ràpid que el telègraf i, el millor de tot, no necessitava costosos filferros ni complicades esteses de cables. La ràdio es va convertir en una nova manera d'enviar Codi Morse i Marconi va crear una companyia d'èxit que feia exactament això. Una de les indústries que es va beneficiar més amb el treball de Marconi va ser la marina mercant, que comptava amb la ràdio com l'element de comunicació més important.

Desenvolupament i evolució: La transmissió per ràdio del codi Morse era certament útil, fins i tot salvava vides, però altres van començar a preguntar-se si podria ser utilitzada per transmetre altres sons, com ara la veu. Per això va caldre esperar la introducció de la vàlvula de ràdio i el desenvolupament dels oscil·ladors, fruit dels treballs d'Ambrose Fleming i Lee de Forest. Finalment, la vigília de Nadal de 1906, Reginald Fessenden va transmetre el primer programa amb música i locució. Tot i que molts inventors veien la ràdio com a substitut del telègraf o el telèfon, que transmeten la informació d'un punt a un altre, hi havia un problema: qualsevol persona amb un receptor de ràdio podria escoltar els missatges. Molt aviat, aquesta falta de privadesa de la ràdio va ser convertida en un avantatge. Westinghouse, una companyia que fabricava receptors de ràdio, va decidir establir la seva pròpia estació a Pittsburgh, Pennsylvania, i el 2 de novembre del 1920 l'estació KDKA va dur a terme la primera transmissió pública. L'enorme i creixent popularitat d'aquestes transmissions de ràdio va motivar que els inventors busquessin maneres de dissenyar millors receptors. Al sistema de ràdio conegut com A.M. (amplitud modulada), es va afegir més tard el de F.M.(freqüència modulada), amb més qualitat de so i sense pertorbacions per descàrregues atmosfèriques.

La invenció del transistor, el 1947, va permetre la construcció de ràdios portàtils que combinaven AM i FM. La ràdio vivia llavors la seva edat d'or i encara avui, malgrat la TV i Internet, continua sent la font d'informació i d'entreteniment més gran.

Dels mitjans de so i imatge a distància la Ràdio ha patit menys transformació a causa de l'internet i de la tecnologia que altres mitjans com la TV que ha arribat a transformar-se bastant gairebé deixant de banda la TV oberta als països més desenvolupats. La Ràdio fins i tot el que ha fet és fusionar-se fins a cert punt amb les xarxes socials per exemple, gràcies a l'internet clar, fent que aquestes siguin un complement per a ella: la penetrant Ràdio.